Pq encara hi ha gent que té la manía de volguer fer de tant en tant sopars de classe d’EGB, on has de coincidir amb aquella gent que no soportaves, i et deixen anar un: ostres, com has canviat. Que tu acostumes a llegir entre línies un: has canviat, pro em sembles igual de burro. I t’acaba tocant sempre en una gran probabilitat el marginat de la classe al teu costat i a l’altre costat el més imbècil. A davant la típica noia que no se’n entera de gaire cosa i encara creu que l’imbècil, el marginat i tu ereu amiguissims a la classe. Llavors es quan et sents embutit entre aquells tres i optes per mirar al plat i de tant en tant mirar cap al cambrer, tot aixecant el cap, com fent un: ei mestre, ens atén! Però sembla que el cambrer, es el dia que té menys pressa, com si previament ja haguessin posat d’acord amb l’imbècil. (més…)